Obra

La seva producció original consta d'un cançoner de quinze composicions líriques (1393-1401) on combina el "trobar ric" dels trobadors amb l'estil de l'Ars Nova francesa i la poètica dantesca. No obstant això, la seva fita més rellevant és la traducció de la Divina Comèdia de Dant, que va acabar a Barcelona l'any 1429. Es tracta de la primera traducció en vers del poema dantesc que aconsegueix mantenir la terza rima original, una autèntica fita literària en la història. Per assolir aquesta fidelitat formal sense trair el sentit, Febrer va utilitzar estratègies complexes com el manteniment de mots italians en rima i el recurs al lèxic occità per enriquir les possibilitats mètriques de l'obra.